dilluns, 2 de desembre del 2013

(Repost) Vindicació de la monarquia

Publicat originalment el 2 de desembre de 2007



La monarquia es la millor forma d’Estat que existeix. Significa la professionalització del lideratge de l’Estat lluny del partidisme. (El rei no forma part de cap partit i per tant ens representa a tots) La monarquia representa la continuïtat, el camí recte enfront dels cops de timó que representen els canvis de govern sobtats. A més, contra el que es creu, des de l’Edat Mitjana els reis poden ser deposats quan atempten contra les lleis o la Fe. A Catalunya tenim molts exemples: Joan II o Felip III (IV d’Espanya) van ser deposats.
 Raons que la fan superior a altres formes de govern


El pensament monàrquic pur ja des del segle XIX es diferencia del liberalisme pel seu esperit foralista i descentralitzador (Cada títol reial es una entitat independent) i pel seu catolicisme, antídot infalible contra el feixisme, el comunisme i l’extremisme liberal-capitalista. A més, la monarquia es molt mes barata que una república. Es més estable i molt més fiable!
Els reis veuen el poder com quelcom natural mentre que algú no acostumat al poder pot patir megalomania i com el seu poder es limitat a uns anys i sotmès als gustos dels votants es pot corrompre fàcilment mirant més de enriquir-se abans de ser cessat que pel bé del poble. Un president de república tindrà sempre una actitud partidista i quan aprengui a governar serà cessat. En una república l’experiència i la professionalitat no son un valor.
Algú objectarà que el rei només confessa una religió mentre que els successius presidents de República poden ser de diferents religions. Això no es un argument concloent. No fa falta que passin pel lideratge de l’Estat diferents religions per que aquestes siguin respectades. Això ho garanteixen les lleis fonamentals.
També la creença que les monarquies tenen un origen antidemocràtic es fals. Des de l’edat mitjana la ciència política reconeix que l’origen de la monarquia com a institució bé com a delegació de poder del poble. El dret del primer rei escollit prové dels que l’escullen (monarquia electiva). Son només els seus successors els que poden apel·lar a la legitimació individual pel dret diví (legitimitat d’origen) que es segueix fonamentant en la delegació immemorial del poble en el monarca. I aquesta legitimitat d’origen està sempre supeditada a l’acatament de les lleis i els costums (legitimitat d’exercici). Sense legitimitat d’exercici un rei pot ser deposat.
I no es cert que els reis siguin de dretes. La preferència del rei Joan Carles pels socialistes per exemple, ho desmenteix. També podríem posar exemples de reis “progressistes” del segle XIX com Maximilià de Mèxic o Joan VI de Portugal. Només cal veure que el país més feliç d’Europa es el gran ducat de Liechtenstein on fa poc per referèndum van limitar el poder de l’executiu augmentant el del monarca.
La monarquia es confon amb la tirania o despotisme quan son dos tipus de govern diferents (com ho son democràcia i demagògia). Un rei es guia pels principis d’honor, està sotmès a les lleis i ha de ser moralment exemplar mentre que el tirà fa i desfà lleis manant al seu gust, es pot permetre una actitud depravada i no escolta al poble. No hi ha tirà comunista o feixista que tingui cap semblança amb un rei. Una monarquia no es una dictadura. I aquesta institució mai es anacrònica. S’ha adaptat a tots els temps creant molts tipus de monarquia: electiva, feudal, autoritària, burocràtica superfeudal, absolutista il·lustrada, parlamentaria, constitucional...
Fa riure que diguin que la monarquia es anacrònica quan es el regim republicà el vell i desfasat. On son les velles repúbliques mercantils? On es la república romana?  Les repúbliques no evolucionen.
La república la promouen els envejosos, els ressentits pel fer de ser plebeus i els que hi tenen alguna obscura prebenda a guanyar amb ella. La resta son només infeliços que s’han cregut la utopia republicana. Sembla que aquest regim hauria de curar les malalties i tot. Hi ha hagut reis capaços de curar malalties amb la imposició de mans (recordem que els reis ho son per gracia divina) però mai ho he vist fer en una república.
Arrelament a Catalunya

Catalunya va néixer com a monarquia, catòlica per a més senyes. Només podríem sumar uns 20 anys de règims republicans en 1.000 anys d’història.  I el representant actual d’aquesta Catalunya es el rei Joan Carles, descendents de desenes de comtes de Barcelona i entroncat amb totes les monarquies catòliques d’Europa. Si fins i tot es descendent de Gengis Khan!!.
El rei està arrelat a tots els racons de l’Estat (hi te avantpassats i historia). En canvi un president de república es simplement andalús o català. Això també ho podem aplicar a Catalunya. El rei es comte de Barcelona, Urgell, Besalú o Ribagorça i marques de Tortosa i Lleida.
El rei Joan Carles I i el seu fill han parlat català diverses vegades. Cap president de la II República ho va fer. I cal fer esment de l’anticatalanisme públic d’ Azaña molt diferent a l’actitud d’Alfons XIII, el seu fill Joan, que utilitzava el títol de comte de Barcelona, o el seu net Joan Carles I, que a l’exili emprava el títol de duc de Girona. A ells mai se’ls va sentir una paraula d’anticatalanisme. I recordem que en el nostre regim els discursos li son imposats al rei. No seria millor que fos lliure? No es la llibertat un dels nostres valors?

Fonts de debilitat
En un altre article parlaré dels abusos que estan minant la monàrquia arreu del món i en particular a Catalunya. Per ara ja he abusat prou de la paciencia del lector

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada