Sant Francesc Xavier
Avui
els cristians recordem sant Francesc Xavier, l’apòstol d’Orient nascut a
Navarra i un dels primers jesuïtes. Es una figura molt popular al Japó,
país que va evangelitzar.
Quan
sant Francesc Xavier va partir a evangelitzar orient sant Ignasi li va
dir: “Ves, i cala foc a tot”. El navarrès s’ho va prendre al peu de la
lletra i lluny del bonjanisme d’avui que te por de confrontar-se amb
altres religions, no fos cas que els ofenguéssim, es va dedicar a
destruir tots els ídols hinduistes que trobava en el seu camí,
polemitzava amb membres destacats d’altres religions, combatia els
musulmans i explorava illes verges amb un gran zel apostòlic.
Les
seves prediques van impressionar tant a alguns dels seus interlocutors
d’altres religions que avui dia l’ adoren com un Déu. Per això animo a
tot el que no ho hagi fet encara a llegir una hagiografia seva. Es
divertirà al mateix temps que s’edifica.
Innovacions liturgiques absurdes i innecesaries
Però
volia parlar de coses més tristes. Contràriament a l’actitud del sant
del dia, molts sacerdots, deformant les exhortacions del concili Vaticà
II, es dediquen a innovacions que provoquen estupor. Ahir a la meva
parròquia van posar una paret de totxos davant de l’altar. “Es per
celebrar l’advent” diuen “No creieu que nosaltres moltes vegades
aixequem murs més alts entre nosaltres i Déu?” Collonades com aquesta
son les que fan que cada diumenge m’aixequi aviat per assistir a una
missa a Barcelona que està a 15 kilòmetres de casa meva. I a vegades a
escoltar-la en llatí i tot.
A
mi tant m’agrada la litúrgia tradicional com la del missal de Pau VI.
El que no m’agrada son les innovacions impertinents sobre les que durant anys es va queixar el papa emérit Benet XVI.
