Publicat originalment el 27 de juliol de 2009
Al final un acaba cansat d'aquests teòlegs i sacerdots sempre critics amb el Papa i la doctrina eterna de l'Esglèsia. I més quan la realitat ens mostra que les confesions que han incorporat el sacerdoci femení o ha nomenat bisbes a notoris homosexuals perden fidels a milers. Fidels que la majoria de vegades passen a l'Esglesia Catòlica.
Amb la nova enciclica de Benet XVI hem hagut de tornar a sentir-los. Per sort ja no he sentit queixar-se al vell Hans Küng. Però Leonardo Boff, no menys vell, ha dit que al Papa li fa falta una mica de marxisme. S'imaginen que algú digues que al Papa li fa falta una mica de feixisme? O de liberalisme? Es que sa Santedat ha de consultar teoria política per establir doctrina?
Per altra part tenim a un tal José María Castillo. Teòleg que parla de crear la figura del defensor del creïent. Una entitat estatal encarregada de fiscalitzar la doctrina i fets de l'Esglesia. Això representaria destruir la llibertat religiosa.
No puc entendre aquesta gent que a més, com a pastors i teòlegs només produeixen confusió en els que seguim la doctrina catòlica. Si algú es sent agredit a la seva esglesia (per exemple si ordenen dones o prohibeixen el divorci) només cal que marxi a un altra confessió cristiana més propera al seu pensament.
No entenc perque no formen una Esglesia cismatica ja que no estan d'acord amb moltes coses fonamentals. Faria molt de bé a ambdues parts i jo continuaria considerant-los els meus germans. Equivocats però germans.
Son els nous modernistes i no volen marxar. Podrem posar-nos d'acord o caldrà fer-los fora com als lefebrians?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada